Per què es va triar la càpsula com a medicament?
Les càpsules són una mena de capa per al fàrmac, i el propòsit d'utilitzar aquests productes segurament no és només fer que el fàrmac sembli millor, sinó que sigui més fàcil de prendre, per obtenir els millors resultats.
Els fàrmacs que prenen les persones quan estan malalts s'han de digerir i absorbir a través del tracte gastrointestinal al torrent sanguini i descompost pel fetge. Però hi ha un nombre considerable de fàrmacs en pols, granulats, líquids, en escates, o amargs, irritants o volàtils, o fàcils de descompondre per la saliva a la boca, alguns poden ser inhalats de les vies respiratòries, produir efectes secundaris. Per tant, la càpsula del fàrmac protegeix la boca i el tracte digestiu, fa que sigui fàcil d'empassar i li dóna el millor efecte al fàrmac.
Els fàrmacs funcionen millor, i també és important evitar que siguin destruïts per l'àcid de l'estómac d'una persona, perquè alguns medicaments s'han de dissoldre a l'intestí per a l'absorció, de manera que les substàncies fetes de materials especials de membrana com gelatines, cel·lulosa, polisacàrids, etc. per encapsular diversos tipus de fàrmacs, com pols i líquids.
A més, els fàrmacs tenen una semivida, que és el temps que triga a reduir a la meitat la concentració màxima d'un fàrmac a la sang. La vida mitjana d'un fàrmac reflecteix la velocitat d'eliminació (excreció, biotransformació, emmagatzematge, etc.) del fàrmac al cos, mostrant la relació entre el temps que el fàrmac està al cos i la concentració en sang. Per tant, aquesta és la base principal per determinar la dosi i la freqüència d'administració. Els fàrmacs amb una semivida més llarga s'excreten lentament al cos a intervals més llargs, mentre que els fàrmacs amb una semivida més curta s'excreten ràpidament a intervals més curts. Per als fàrmacs amb vides mitjanes curtes, cal administrar-los amb freqüència per mantenir la seva concentració a la sang.
Per evitar la molèstia de la dosificació freqüent, s'utilitza una càpsula especial per embolicar el fàrmac, que s'anomena càpsula d'alliberament sostingut. Les càpsules d'alliberament lent també eviten els inconvenients de la dosificació freqüent de formulacions genèriques, que poden provocar concentracions efectives en sang altes o baixes, i tenen menys efectes secundaris tòxics que les formulacions genèriques. Com a resultat, molts fàrmacs, com l'ibuprofè, l'aspirina i el Tylenol, estan disponibles en formulacions de càpsules d'alliberament prolongat.